per JOAN PAU INAREJOS
Nota: 4
Havia de passar. Tard o d’hora hi hauria una pel·lícula de la Pixar que no
ens emocionaria com ‘Wall-E’, ni ens electritzaria com ‘Els increïbles’, ni ens
sorprendria com ‘Toy story’. Els ho perdonem perquè són ells, però que quedi
clar: ‘Brave’ és un pas enrere com una casa de pagès.
D’entrada, cal considerar un retrocés el sol fet de tornar als mons
monàrquics i pseudomedievals de la Disney, que crèiem adormits dins dels
baguls. Les recents ‘Embolicats’ i ‘Tiana i el gripau’, amb més o menys encert,
ja apuntaven que hi havia una nostàlgia latent de tot allò, i que la Pixar no
ha aconseguit vèncer el seu pols generacional amb la factoria del ratolí, a la
qual ha acabat absorbida. Hi ha soroll de sabres als quarters generals de l’animació,
un anhel restauracionista després de la dècada prodigiosa de Buzz Ligthyear i companyia.
En aquest cas, es tractava de fer l’enèssim gir –trencador?- als arquetips
dels contes de fades, traslladant l’acció a un reialme de l’Escòcia feudal on
una jove princesa desafia les normes successòries (res que no haguéssim vist a ‘Aladdin’
o ‘La sireneta’). Molt de cabell rinxolat, molta retòrica juvenil i feminista,
molt i agraït desplegament visual, i ni una engruna d’emoció, cap rastre de
personalitat, res que quedi gravat a la memòria. Costa d’escriure-ho, però, per
una vegada, la DreamWorks ha anat per davant de la Pixar, amb la recent i magnífica
‘Com entrenar el teu drac’.
La fantasia freudiana d’una mare convertida en bèstia i una bruixa
entranyablement llefiscosa –no donéssim més detalls- són possiblement les notes més interessants d’aquest revival
medieval, on, certament, han aconseguit obviar la figura del príncep, que
semblava intocable. Però amb això no n’hi ha prou: tota la família reial de la Disney ha
de passar per la guillotina, i els afectes al règim han de
comprendre d’una vegada per totes que la monarquia no es pot reformar, només es
pot abolir: fins a l’infinit i més enllà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario