JOAN PAU INAREJOS
"És
el moment per estar al núvol i ser verd”. Ho ha tuitejat l’alcalde de
Barcelona, Xavier Trias, citant un eslògan del seu homòleg de Vitòria, Javier
Maroto. I m’he imaginat una padrina Teresina qualsevol, amb banda ampla i el
gosset a la falda, fent un bot a la cadira, o si més no una ganyota
d’inquietud. Hem d’estar als núvols i ser verds? Caram, com ha canviat el
conte. Això abans serien maneres de definir el jovent eixelebrat, que no hi ha
manera de redreçar-los i són, efectivament, uns cap-verds, a la lluna de
València, encantats, badocs, palplantats i tot aquest vocabulari del català tan
fèrtil quan es posa a malparlar de la mandra. Els nostres laboriosos
predecessors no estimaven gaire les excursions al firmament i ni molt menys les
connotacions obscenes i tuberculoses d’autoproclamar-se una persona verda. On
vas a parar!
Però
abans que la padrina comenci a veure-hi els senyals inconfusibles d’una crisi
moral, o pitjor, un retorn dels hippies, li hem d’explicar que això del núvol és
una metàfora. Veurà. Ara resulta que ja no hem d’emmagatzemar els nostres
arxius al disc dur, sinó confiar-ho a una estranya instància superior, un
dipòsit virtual que en diuen Cloud Computing (informàtica al núvol), amb què
ens podem alliberar de cables, processadors estressats i tota aquesta enutjosa
materialitat del hardware. Bill Gates va comprar el concepte finestra i sembla
que ara els hereus de Steve Jobs volen fer el mateix amb la humil silueta del
núvol, fins ara de poca cotització mediàtica més enllà dels mapes meteorològics
de la tardor.
I
verds? Sí, dona. Pensi que el gris metall i el negre quitrà han passat a millor
vida en l’estètica del progrés, i ara no hi ha cap pla urbanístic ni cap nova
infrastructura que no demani perdó a la natura en forma d’àrees ajardinades o
estudis d’impacte ambiental (o sigui, agressions negociades amb la víctima).
Fins i tot hi ha marques publicitàries que ens emplacen a pensar en verd, així
que no hi vegi cap mala fe ni cap poca-soltada: són coses del llenguatge, que
va fent batzegades sense avisar ningú. #padrinanosamoïni
21 febrer 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario