L'art català no ha tingut Renaixement. A diferència d'altres països de l'entorn, a Catalunya no es pot invocar cap tradició clàssica ni cap cànon modern. El noucentisme dels anys deu i vint és un intent tardà d'omplir aquest buit cultural amb proclames mediterranistes. La descoberta de les runes d'Empúries va ajudar a crear el mite de la 'Catalunya grega'.
Els focus artístics més potents cal trobar-los a l'Edat Mitjana. L'arquitectura gòtica i la pintura romànica són els terrenys on l'art català ha assolit major originalitat fins el segle XX.
El gòtic català destaca per la seva robustesa i el seu magnífic sentit de l'espai. Moltes esglésies, catedrals i llotges catalanes són de nau molt ampla o fins i tot de nau única. És un gòtic mediterrani auster i sense floritures, més influït per les estètiques romànica, àrab o cistercenca que no pas pels models francès i castellà, exponents del 'gótic barroc'.
L'arquitectura ha de trobar solucions globals. Amb la fotogènia no n'hi ha prou. El gòtic mediterrani busca la bellesa en la simplicitat constructiva i defuig les altures pomposes. En comptes de dissenyar edificis molt prims i 'amb crosses', utilitza un arc apuntat molt ample, quasi romànic. La simplificació de la nau permet eliminar arquivoltes i fer més primes les columnes. El resultat són edificis austers per fora i genialment espaiosos i lluminosos a l'interior. Les catedrals de Girona i Palma, les esglésies de Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi i La Seu de Manresa són els exemples més purs d'aquest gòtic horitzontal i 'marítim'.
Les formes del gòtic català han tingut continuïtat en el temps i un 'revival' únic en l'arquitectura de Gaudí. Cal veure que mentre el modernisme en general és un estil de façana, el gaudinisme es basa en la saviesa constructiva. Gaudí odiava d'allò més els elements accessoris o superflus de l'arquitectura. Les agulles i penells li semblaven 'pèls a la calba', de les catedrals amb contraforts i arquivoltes en deia 'animals amb crosses'.
Gaudí troba les 'solucions globals' més satisfactòries en el gòtic mediterrani. Malgrat la imatge barroca i vertical d'algunes façanes com les de la Sagrada Família, els 'cossos' gaudinians tenen un esquelet racional pensat sobretot per a la conquesta de l'espai. Si els constructors medievals eliminen les 'crosses' gràcies a aun arc apuntat molt ample, Gaudí 'inventa' la solució dels arcs parabòlics. L'estructura corbilínia de les voltes parabòliques permet que la construcció s'aguanti sense recursos externs.
La Pedrera, la Cripta Güell o els passejos porticats del Parc Güell revelen una preocupació central per l'espai. Gaudí ataca el problema amb una solució nova però ben ancorada en el gòtic mediterrani. Aconsegueix que els seus edificis tinguin una aparença natural, geològica o biològica. Lluny d'exagerar l'artifici constructiu, el gaudinisme és arquitectura 'sortida de la terra', que no desafia les lleis de la natura sinó que les aprèn en profit propi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario